Cananes

Característiques

La canana, que en castellà s’anomena pota, és un cefalòpode molt semblant al calamar, però amb algunes particularitats que permeten diferenciar-lo. La seva pell té un color violaci, més fosca que la del calamar, i les seves aletes són més curtes, ocupant una part més reduïda del cos. Té la pell més dura, de fet per aquest motiu en general cal que la canana s’estofi quan es cuina, però d’aquesta particularitat i de la seva forma de torpede, en deriva el fet que permet llançar-se per damunt de l’aigua per escapar dels seus depredadors o per caçar les seves preses (en anglès s’anomena flying squid), la canana, com el calamar, és un animal carnívor. La varietat europea, la Todarodes sagittatus, viu en fons marins per sota dels 100 m de profunditat i es pesca habitualment per arrossegament. Tot i que els exemplars poden arribar a mesurar un metre de llargada, aquests no són els que comunament es pesquen i es troben als mercats. És ric en proteïnes i baix en greixos, en destaquen les vitamines B3 i B12 i els minerals com el fòsfor i el iode.

Dit això, el primer que cal fer per netejar-lo és buidar-lo, arrossegar tot el que el calamars té a dins el cos juntament amb les potes. Un cop l’interior del cos net, amb l’ajuda d’un raig d’aigua freda, cal separar les potes de la resta: amb els dits feu pressió just per sota els ulls, procurant que la mà tapi els mateixos i que, per tant, si esquitxa al ser trencat, no us vingui tota la tinta a la cara- amb els dits de l’altra mà podeu separar-ne la part de les potes, just per sota els ulls. Si ho preferiu podeu agafar unes tisores i tot i que menys precises segurament us resultarà més fàcil. Només us queda eliminar la boca que resta entre les potes de la canana.

Com es cuinen les cananes

Diuen que la canana no té un gust tan fi com el calamars tot i que som molts els que ens agrada, tant o més, que el calamar, només fa falta que s’encerti en cuinar-la. Al ser de carn més dura en principi és més recomanable estofar la canana que cuinar-la a la planxa; així i tot, un bon arrebossat per a ser fregit és una elaboració que no fa més que ressaltar les seves virtuts. Segur que us heu menjat moltes vegades les típiques anelles de calamar arrebossades, però que per dintre eren ben buides i poc consistents, com s’aprecia unes bones anelles arrebossades amb un interior que es pugui mossegar, i mastegar! La canana és ideal per a fer-se així. Un arrebossat a base d’una romana; ou i farina, o si us agrada més una tempura; rovell, farina i algun líquid (cervesa, vichy); la canana tallada a rodanxes i fregida. Saleu l’arrebossat, no la canana, i escampeu-hi sal per sobre un cop l’hàgiu escorregut en un paper absorbent.