Característiques
Un bivalve típic del mar Mediterrani, tot i que també es troba a la costa europea de l’oceà Atlàntic. Denominada en castellà chirla (i en basc txrila txrila), potser és injustament coneguda com la germana petita de la cloïssa, i com passa moltes vegades, els germans petits són capaços de concentrar les millors qualitats dels grans. Així ho fa la rossellona, de gust suau i delicat, però potent i amb força aromàtica alhora, és perfecte per donar gust i aroma a arrossos, plats de pasta o guisats. La seva temporada és la dels mesos més calorosos, per tant, és quan més se’n troba i a més bon preu, aprofiteu-ho. La seva pesca es realitza en gàbies que s’arrosseguen pels sòls sorrencs de poca fondària on viu. Si la trobeu pescada a la costa catalana compreu-la, la majoria de la qual trobem a casa nostra avui prové d’Itàlia, diuen que el mar Adriàtic n’és ple. És rica en minerals i àcids grassos insaturats, saludable i bona, no podem demanar-li res més a la petita rossellona.
Com es neteja la rossellona
Normalment, els bivalves ja es venen purgats, això vol dir que ja se’ls hi ha eliminat la possible sorra que pugui restar al seu interior. Així i tot no està de més posar-les en una solució freda d’aigua amb sal i deixar-les-hi durant una mitja hora ben bona, de fet aquesta és fins i tot una bona manera de conservar-les a la nevera. Així les rossellones poden eliminar possibles restes de sorra que hi hagi al seu interior. També és important l’olor que fan: si sentiu mala olor és que n’hi ha alguna de morta, identifiqueu-la i elimineu-la, i en cas de no estar-ne segurs, retireu el conjunt (per sort, això no us passarà molt sovint). De fet, sabreu que les rossellones són vives (i bones) perquè la closca es manté tancada, o almenys, al pressionar-la lleugerament es tancarà. No cal rentar-les més, al treure-les de la solució salina ja seran netes.
Com es cuina la rossellona
Els bivalves, com tots els peixos, requereixen una cocció molt curta, ja que es deshidraten molt ràpid i s’assequen, perdent tota la seva melositat, aroma i delicadesa. Així doncs, tant si les cuineu soles o bé formen part d’un altre plat, assegureu-vos que la cocció és tan sols d’uns minuts (han de ser l’últim ingredient a incorporar), un punt s’obren totes les rossellones ja podeu apagar el foc. Funciona com el musclo o la cloïssa, fantàstica sola i cuita al vapor amb una fulla de llorer, llimona o un raig de vi blanc i servida com a aperitiu. És excel·lent també de la mà d’altres ingredients: sofregits, verdures saltades, arrossos caldosos o mars i muntanyes.
Recepta de grinyoles a la italiana
Una bona manera d’introduir el peix als nens és combinant-lo amb altres ingredients que els agraden molt, res de nou fins aquí.
A més a més, obrir les petites rossellones i menjar-ne la carn tendra i delicada els divertirà.
Piqueu fina una ceba i poseu-la a sofregir en una paella amb un xic d’oli. Mentrestant ratlleu uns tomàquets ben madurs i piqueu fines unes fulles de julivert.
Un cop la ceba ja sigui tova, mulleu amb un raig de vi blanc, espereu que evapori tot l’alcohol.
Afegiu el tomàquet ratllat i salpebreu al gust.
Deixeu que el tomàquet confiti i agafi color, tasteu-lo, si té un punt àcid hi podeu posar un polsim de sucre.
Mentrestant poseu a bullir la pasta (uns spaguetti són una bona opció) amb abundant aigua i sal.
Afegiu una cullerada de farina al sofregit, torreu-la i mulleu amb un got de brou de peix (o l’aigua de bullir els spaguetti) barrejant contínuament per evitar la formació de grumolls, afegiu, si us agrada, una fulla de llorer.
Deixeu que la salsa arrenqui el bull i redueixi fins que assoleixi la consistència que us agradi, ni molt clara ni molt espessa.
Escorreu les rossellones de l’aigua i sal on les teniu guardades i afegiu-les a la salsa, tapeu immediatament la paella i espereu que s’obrin (serà molt ràpid).
Mentrestant ja haureu escorregut els spaguetti.
Barregeu la salsa amb rossellones incloses amb els spaguettis calents, el julivert picat, pebre i un raig d’oli d’oliva verge i cru.
Serviu el plat ràpidament i gaudint xarrupant per partida doble.
Autores: Nuria May i Anna Tantull
