Comprar peix a l’època medieval

Text de Núria Bàguena

A l’època medieval hi havia molts peixos al mercat. Al ‘Llibre de totes maneres de potatges’ (s. XIV) hi ha un llarg llistat, prop d’un centenar de noms de peixos i crustacis, i en diu la seva millor temporada. El consum de peix sembla que va augmentar força a l’època medieval. L’any es dividia en dies de peix i dies de carn. A part de la Quaresma i tots els divendres, hi havia més dies prescriptius sense carn, variant segons el segle i els canvis que feia l’església. En els receptaris són moltes les receptes que tenen l’opció per dies de peix, així trobem que el menjar blanc, que es feia amb brou de gallina, pels dies de peix el podien fer amb pagell o amb llagosta. El mercat del peix a l’època medieval estava regulat. A París al segle XIII, entre la pesca i la venda no podien passar més de 36 hores, aquí no es podia vendre peix fresc d’un dia per l’altre. El que no venien al dia, el posaven en salaó; ho feien amb tot tipus de peixos, existien diferents graus de salaó i el salprès, un peix en salaó de tres dies, era el més valorat i buscat. Els peixos també els podien vendre vius, en aigua dins de gibrells i galledes. També es vigilava el pes i que ningú fes trampes al pesar el peix fresc o dessalat: vigilaven que no posessin aigua a la balança, per això existien balances amb els plats plens de forats, com un colador. Al mercat hi havia peixos de mar i d’aigua dolça, en aquells temps en els nostres rius hi havia salmons i també esturions. El peix per les cases de nobles i palaus de reis el transportaven entremig de gel o neu segons lloc i època de l’any.