Moixina

Descripció

La moixina és un peix d’aquells que es considera poc noble, una mica com el bacallà o les arengades de fa 60 anys. Del mateix ordre que els taurons, un dels seus parents grans és la mussola caralló o  ‘cazón’, molt emprat a la cuina andalusa. El ‘cazón’ però, a diferència de la moixina, desprèn al cap de poques hores un aroma i cert regust d’amoníac. 

Es captura normalment per arrossegament i un cop pescada els pescadors n’extreuen immediatament la pell perquè passades 3 o 4 hores és molt difícil de treure. És una espècie de tauró relativament abundant a les costes dels Països Catalans.

Té un cos allargat i esvelt, amb el cap aplanat i el musell relativament llarg. Cinc parells d’obertures branquials. Aleta caudal llarga i asimètrica, amb el lòbul inferior poc desenvolupat. És de color marró clar o gris fosc (els grans exemplars gairebé tots són foscos), amb taques fosques circulars o rectangulars, i l’interior de la seva boca és negre. Viu als fons de fang entre els 150 i 1870 m de profunditat, i s’alimenta de crustacis, peixos, pops, sípies i calamars. Es troba al Mediterrani, no a l’Adriàtic nord i a la mar Negra. A l’Atlàntic oriental, es troba de Noruega al Senegal. No està regulada ni té talla mínima legal. La seva talla màxima és de 92 cm (52 cm a la Mediterrània) i la comuna és de 10 a 50 cm.

Gastronòmicament: Té una carn blanca i de textura ferma, molt apropiada per adobs i estofats mariners, als que aporta molta gelatina procedent del seu os central, amb l’avantatge que no té espines. Se sol cuinar estofada, ja sigui com un all cremat, amb patates o un all-i-pebre. 

Brandada de moixina