LA LLAMPUGA
La llampuga ens agrada perquè actualment és poc coneguda a la costa catalana (tot i que
molt famosa i valorada a les illes Balears) però és una d’aquelles espècies que no deixen
escapar els pescadors per a menjar-les a casa….
Jo m’he fet aconsellar d’un pescador de l’estartit, en Miquel, que de les primeres coses que
m’ha dit és un dels meus fills no disfruta amb gaires tipus de peixos, per la llampuga li
encanta…
La llampuga és una d’aquelles espècies termòfiles, es senten còmodes en aigües càlides. Així és que la llampuga és un peix migratori i és molt preuada a Balears. Són peixos grossos que venen de mars tropicals, semblant a les palometes o a les melves, i busquen aigües més càlides a la tardor. Es solen pescar en temporada amb l’Emperdor, el peix espasa.
Té el cap arrodonit (com al front)… escames petites i llises, que donen a la pell un tacte
suau. Se li diu el dorado perque tenen aquests tons daurants (groc intens amb aletes blau
intens) però només en el momento en que s’acaba de pescar, després ja es queda amb un
to metal.lic just quan surt de l’aigua. Pot arribar a 2 metres, tot i que normalment el trobem
que fa entre 50 i 100 cm.
Diuen que de petites són peix blau però de adultes són considerades com a peix blanc
La llampuga busca la ombra en les hores de més sol i és així com se’l pesca amb un sistema que son com unes valses, per embarcacions d’arts menors. Té una carn ferma, ja que es un peix veloç, amb sabor com de bonítol o tonyina, però no
s’assemblen en el color.
No li calen gaires elements per cuinar-lo si es ben fresc, ben viu.. Raig d’oli ben calent
perquè quedin mes daurades… volta i volta … Tot i que a la llauna o en escabetx estan molt bones, sobretot si són espècies juvenils. És
també ideal com a peix per a fer sarsuela.
