Característiques

La canana, que en castellà s’anomena pota, és un cefalòpode molt semblant al calamar però amb algunes particularitats que permeten diferenciar-lo. La seva pell té un color violaci, més fosca que la del calamar, i les seves aletes són més curtes, ocupant una part més reduïda del cos. Té la pell més dura, de fet per aquest motiu en general cal que la canana s’estofi quan es cuina, però d’aquesta particularitat i de la seva forma de torpede, en deriva el fet que permet llançar-se per damunt de l’aigua per escapar dels seus depredadors o per caçar les seves preses (en anglès s’anomena flying squid), la canana, com el calamar, és un animal carnívor. La varietat europea, la Todarodes sagittatus, viu en fons marins per sota dels 100 m de profunditat i es pesca habitualment per arrossegament. Tot i que els exemplars poden arribar a mesurar un metre de llargada, aquests no són els que comunament es pesquen i es troben als mercats. És ric en proteïnes i baix en greixos, en destaquen les vitamines B3 i B12 i els minerals com el fòsfor i el iode.

Com es neteja

Com en el cas del calamar, la pell exterior que posseeix no cal eliminar-la, tot i així, com que això va a gustos, és elecció vostra fer-ho o no. De fet moltes vegades, degut a la mateixa art de pesca, la pell ja arriba malmesa i mig trencada. Dit això, el primer que cal fer per netejar-lo és buidar-lo, arrossegar tot el que el calamars té a dins el cos juntament amb les potes. Un cop l’interior del cos net, amb l’ajuda d’un raig d’aigua freda, cal separar les potes de la resta: amb els dits feu pressió just per sota els ulls, procurant que la ma tapi els mateixos -i que per tant si esquitxa al ser trencat, no us vingui tota la tinta a la cara- amb els dits de l’altre ma podeu separar-ne la part de les potes, just per sota els ulls. Si ho preferiu podeu agafar unes tisores i tot i que menys precises segurament us resultarà més fàcil. Només us queda eliminar la boca que resta entre les potes de la canana.

Com es cuina

Diuen que la canana no té un gust tant fi com el calamars tot i que som molts els que ens agrada, tant o més, que el calamar, només fa falta que s’encerti al cuinar-la. Al ser de carn més dura en principi és més recomanable estofar la canana que cuinar-la a la planxa, tot i així un bon arrebossat per a ser fregit és una elaboració que no fa més que ressaltar les seves virtuts. Segur que us heu menjat moltes vegades les típiques anelles de calamar arrebossades però que per dintre eren ben buides i poc consistents, com s’aprecia unes bones anelles arrebossades amb un interior que es pugui mossegar, i mastegar! La canana és ideal per a fer-se així. Un arrebossat a base d’una romana; ou i farina, o si us agrada més una tempura; rovell, farina i algun líquid (cervesa, vichy); la canana tallada a rodanxes i fregida. Saleu l’arrebossat, no la canana, i escampeu-hi sal per sobre un cop l’hagueu escorregut en un paper absorbent.

Avui els cuinem farcits!

Unes cananes estofades amb ceba i vi blanc són boníssimes i fàcils de fer però si teniu una mica més de temps i us voleu lluir proveu una recepta de farcit molt fàcil de fer.

Fregiu un gra d’all sencer en una paella amb oli, incorporeu-hi les potes de les cananes tallades petites i deixeu que comencin a sofregir a foc suau. Afegiu-hi una ceba picada i continueu la cocció fins que la ceba sigui cuita.

Podeu escollir l’acompanyament que més us agradi; una albergínia tallada a daus petits, uns ous durs picats o bé carn picada de porc i/o vedella.

Coeu aquest o aquest ingredients amb les potes de canana i la ceba, salpebreu al gust i escorreu l’oli. Farciu els cossos de la canana amb aquesta massa i tanqueu-les amb l’ajuda d’un escuradents.

Feu un nou sofregit amb ceba picada i una mica de tomàquet triturat, un cop cuit afegiu-hi les cananes farcides, mulleu amb un toc de vi blanc, i un cop evaporat l’alcohol, cobriu lleugerament amb aigua, saleu i abaixeu el foc.

Deixeu que estofi el conjunt durant uns 20 minuts o fins que la carn de la canana sigui cuita.

Si voleu hi podeu afegir uns daus de patata esqueixada, i pèsols, per enriquir el suc i fer-lo més espès alhora que obtindreu un plat més complert. Us en llepareu els dits!

Autores: Nuria May i Anna Tantull