Característiques

La gamba blanca, anomenada segons els llocs gamba de plàstic, transparent o llagostinera, es troba sobretot a l’oceà Atlàntic i en gran concentració a la costa sud de la Península Ibèrica. Al mediterrani n’hi ha poca quantitat i el seu color clar, que li dona aquests sobrenoms que varien segons el port pesquer, no li fa sempre justícia ja que alguns menjadors de gamba vermella la consideren d’inferior qualitat organolèptica. També és anomenada gamba d’altura ja que viu en terrenys sorrencs per sobre d’on sol viure la seva parenta vermella, es pot trobar habitualment en sòls marins d’entre 200 i 500 metres de profunditat. El seu gust és més suau que el de la gamba vermella tot i que la seva dolçor subtilment aromàtica la fan una menja delicada i apreciada pels gourmets més crítics. A part del seu color la millor manera per diferenciar-la és la seva mida, rarament els exemplars arriben a ser tan grossos com els de la seva parenta.

Com es neteja

La gamba blanca, tal i com passava amb la gamba vermella, té una vida útil molt curta quan és fresca. El millor és consumir-la el mateix dia que l’adquiriu i en cas de voler-la conservar fins l’endemà cal posar-la en contacte amb gel (si separeu la gamba del gel amb un paper film la conservació serà més bona) i amb una reixeta a la part inferior de la carmanyola perquè al fondre’s el gel no entri en contacte amb la gamba, l’aigua fosa li aportaria mal gust i li accelera el canvi de color (a violeta). Si la voleu congelar, cal col·locar-les en la superfície plana d’una carmanyola sense que es toquin i fer capes successives separant cada una d’elles amb paper film. Per descongelar-les les podeu submergir en aigua freda i així, de passada, ja us quedaran netes.

Com es cuina

La cuina de la gamba blanca és la cuina del sud de la Península, la que forma part de la cultura de las tapas y las cañas, de fet la gamba blanca és servida a Cadis com aperitiu habitual a molts bars i restaurants i tradicionalment la manera en que és consumida és simplement escaldada, a continuació us ho expliquem. A casa nostra la gamba blanca pot anar a tants llocs com la vermella, en mars i muntanyes, cuita a la graella, rebent inspiracions de cultures alimentàries llunyanes formant part d’un tàrtar, etc. La seva delicadesa la pot adequar a qualsevol plat (sempre que la cocció sigui l’òptima! I la combinació organolèptica no excessiva).

Avui la cuinem amb aigua, sal i llorer

Encara que sembli fàcil, no tots sabem fer una bona gamba “bullida” o escaldada.

És important posar una quantitat abundant d’aigua salada a bullir, amb una concentració de sal similar a la concentració de la aigua del mar, uns 35g sal per litre d’aigua. Si us hi agrada l’aroma hi podeu afegir una fulla de llorer.

Un cop l’aigua bull afegiu-hi una quantitat raonable de gambes tenint en compte la mida de l’olla i la quantitat d’aigua que hi ha bullint.

Un cop el bull arrenqui de nou retireu les gambes amb una aranya i refredeu-les en un bany d’aigua i gel també salat a la mateixa concentració que tindreu ja preparat.

Quan són fredes es poden guardar a la nevera, cobertes amb un film en contacte que les mantingui humides perquè no s’assequin. Són excel·lents servides fredes i acompanyades, al gust del consumidor, amb una bona salsa per sucar-les.

Proveu barrejant dues cullerades soperes de maionesa, una cullerada de cafè amb llet de mostassa i el suc de mitja llimona.

Afegiu pebre al gust i si us hi agrada la pell de la llimona (o llima) rallada fina.

Una combinació aromàtica i refrescant ideal per combinar amb una cerveseta ben fresca.