Pots comprar aquest i altres peixos a granel a la nostra botiga online.
Característiques
El panegal, o penegal, és un parent proper de l’escòrpora o el cap roig. Com a bon peix de roca que és té una carn ferma, blanca i molt gustosa. El seu cos, de color rosa i vermell brillant, és ple d’aletes espinoses que el protegeixen dels seus depredadors. Sol nedar en fons rocosos, entre 500 i 1000 metres de profunditat i es pot trobar a la Mediterrània i a tot l’Atlàntic. No és un peix amb un valor gastronòmic molt reconegut tot i que antigament era tant apreciat com molts d’altres. A tall d’exemple un text que relata les menges dels pescadors a la barca, l’autor és en Sindo Salvador i el fragment fou recollit pel museu de la pesca de Catalunya: Per dinar agafaves un rap, tres o quatre panegals, un escolà d’aquell grossos… els feies a talls i amb patates, i després amb el caldo feies arrossejat o fideus rossejats. Llavors a darrera una graella de maires, o quatre llucets.
Com es neteja
No sembla un peix fàcil per netejar però acaba essent molt més senzill del que ens podem pensar. Si es vol fer sencer, al forn o la brasa per exemple, només cal eliminar-ne l’escata, amb la punta contrària al tall d’un petit ganivet, obrir la tripa per la banda de la panxa i buidar-lo d’intestins. Per facilitar la cocció es recomana obrir-lo del tot (de dalt a baix) i augmentar-ne la superfície de contacte amb el foc. Si en canvi es vol tallar a trossos (per fer un suquet per exemple) es recomana tallar totes les aletes, eliminar-ne el cap i tallar el cos a talls sense eliminar l’espina (aporta molt gust i en millora la cocció).
Com es cuina
Els peixos de carn ferma són molt adequats per fer a la brasa o a la graella, cal prendre la precaució de que no es ressequin excessivament al coure: es pot preparar una barreja de suc de llimona, oli d’oliva verge i herbes aromàtiques i pintar el peix amb un pinzell durant la cocció. També es pot fer sencer sobre un llit de patates i cebes al forn, assegureu-vos també d’untar-lo bé amb una marinada perquè no es ressequi excessivament. Si us atreviu a menjar-lo cru (es recomana haver-lo congelat amb anterioritat) el podeu tallar fi i és ideal per fer sushis i sashimis. L’opció de pescadors però és bullir-lo amb patates (no oblidant el cap) i menjar-lo amb un bon allioli, utilitzant el brou que en resta per coure un bon arròs o fer uns deliciosos fideus rossejats.
Pots comprar aquest i altres peixos a granel a la nostra botiga online.
Avui el cuinem amb llet de coco, curri i verdures
Netegeu el panegal i talleu-lo a trossos, amb el cap feu un brou curt, bulliu-lo amb aigua (500ml a 1000ml) i poca sal durant uns 20 minuts, coleu i reserveu el brou.
Piqueu un tros d’arrel de gingebre i tres o quatre grans d’all en un morter o picadora, sofregiu el puré obtingut en una cassola amb oli d’oliva verge extra sense que agafi molt color.
Un cop l’aroma ha canviat afegiu una cullerada de curri en pols, torreu-lo lleugerament i mulleu amb el brou anterior.
Afegiu a l’olla un carbassó tallat a mitges llunes gruixudes, una pastanaga tallada a rodanxes fines, un pebrot vermell a tires i una ceba tendra tallada a octaus.
Incorporeu una branca de citronella i unes fulles de llima kefir (si no trobeu cap dels dos aromàtics mencionats hi podeu afegir una escorça de llima o llimona).
Un cop les verdures ja casi cuites afegiu a la cassola una llauna de llet de coco i deixeu reduir uns minuts.
Incorporeu el panegal tallat a trossos, deixeu que cogui durant uns 5 minuts i serviu calent.
Podeu escampar celiandre fresc picat pel damunt.
Autores: Nuria May i Anna Tantull
