Característiques
El baix preu del verat, no contribueix a enaltir la fama d’un peix que té moltes i excel·lents característiques que n’avalen la qualitat gastronòmica. Com a peix blau que és, és ric en àcids grassos omega 3, i com en el cas de la sardina o seitó, al ser un peix petit, la seva acumulació en metalls pesants és pràcticament inexistent. De verats n’hi ha de diferents espècies i es distribueixen no només al Mediterrani o a l’Atlàntic sinó en altres mars llunyans com els asiàtics. El verat és un peix que cada cultura ha sabut adaptar a les seves cuines, els nòrdics el fumen, els mediterranis el fregeixen o l’usen en conserva, els anglesos el planxen, els francesos el mullen amb salses i els asiàtics se’l mengen cru.
Com es neteja el verat
El verat és fàcil de netejar, no té escata. Només cal eliminar-li les aletes, tallar-li el cap (a menys que es vulgui coure sencer) i buida-li la tripa, fent-li un tall a la panxa, de baix cap a dalt, eliminades totes les vísceres i acabant amb una aigua fresca. En el cas dels verats més grossos, es pot filetejar i cuinar-lo a la planxa o al vapor. Només cal un ganivet esmolat i tallar-li els dos filets, de cua a cap, resseguint l’espina. Un cop filetejat es poden eliminar delicadament i amb l’ajuda d’unes pinces les espines que puguin haver quedat al filet del peix net.
Com es cuina el verat
El verat és un típic peix de conserva, sigui fet en oli, en escabetx o el que fan nòrdics i asiàtics, fumar-lo i conservar-lo assecat. A la nostra cuina es sol fer també fregit, a la planxa o al vapor, i si els exemplars són grossos, es pot fer també al forn.
Recepta de verat a la donostiarra
El verat és bo de totes maneres, és molt gustós i el que li cal és combinar-lo amb ingredients que li facin justícia.
En aquest cas, la proposta és fer-lo a la planxa, amb molt poc oli, ja que al ser un peix gras no necessita gaire greix perquè el resultat final sigui melós.
Però si només fer-lo a la planxa us avorreix i no teniu molt temps per cuinar, el podeu provar de la següent manera.
Un cop filetejat el peix marqueu-lo a la planxa o paella; un cop aquesta està ben calenta poseu-hi el filet de verat per la banda de la pell, prèviament salat i untat amb l’oli just (penseu que és molt millor posar l’oli untant el peix, o la carn, que no incorporar-lo prèviament a la paella, mai coneixes la quantitat d’oli que en necessites i a més corres el perill de cremar l’oli amb facilitat).
Un cop torrat per la banda de la pell, gireu-lo, només una vegada, i espereu que el color vermellós s’aclareixi, un cop observeu que el lateral del filet ha canviat de color retireu-lo de la paella i emplateu-lo en un plat o safata calenta.
A la mateixa paella, i amb un xic d’oli d’oliva verge extra, fregiu un o dos alls laminats i un bitxo coent.
Un cop daurat l’all afegiu un bon raig de vinagre, de tipus xerès o de vi, i espereu que s’evapori.
Amb aquesta salsa podeu mullar el filet de verat o bé podeu reincorporar el verat a la paella i donar-li dues voltes.
El resultat és gustós i potent.
Autores: Nuria May i Anna Tantull
