Us presentem un recull de les rondalles catalanes marineres que hem trobat més curioses, seleccionades d’entre les publicades per en Joan Amades a la seva obra “Folklore de Catalunya, rondallística”, Editorial Selecta, 1950.
De l’orada en Pere Seró de la Figuera (1918) contava així:
“L’orada es menja l’or que cau a la mar i va a dipositar-lo en un punt molt allunyat on s’ha arribat a fer una grossa illa que constitueix el tresor de la mar. Per això no es treu de la mar cap objecte d’or.
Per evitar que el prenguin, a la vora d’aquesta illa sempre hi ha temporal i fa un oratge que impedeix d’arribar-hi. L’or es presenta en forma de pedres plenes de marisc i rosegades per l’acció de l’aigua, que les fa lletges i sense cap atractiu.
Si alguna de les poquíssimes persones que han pogut arribar a aquesta illa n’ha agafades, fins al cap de set anys no se li han tornat dorades. Les orades son menjadores d’or i d’ací el bonic color daurat que les distingeix.
L’únic or que tal com hi ha caigut ha pogut ésser tret de la mar ha estat dintre del ventre de les orades que se l’havien menjat en aquell moment.”
