Què és?
La bròtola és un peix blanc.
On es pesquen?
La bròtola, o mollera pigada, (phycis blennoides) és la que es pesca en les profunditats fangoses del mar i la que té els bigotis més llargs, la bròtola o mollera roquera (phycis phyisis)
Es mou entre roques profundes i se sol pescar amb arrossegament / rossecs /bous / quillats.
El seu comportament
Són peixos bastant solitaris, d’hàbits nocturns i la seva bona temporada de pesca comença a finals d’hivern i esdevé joiosa en el moment de la seva floració que coincideix en primavera.
La carn és delicada, de fet pertany a la tipologia de peixos la carn dels quals es descompon ràpidament, ara bé, consumits ben frescos són d’una gran digestibilitat i d’un gust suau i agradós.
Preparació
La bròtola té una escata molt petita i com que la seva carn és tant delicada, s’ha d’anar amb compte al eliminar-la sense fer malbé el peix. Cal tallar les aletes, dorsals, laterals i anals i retallar-ne també els bigotis, escatar-la amb compte i finalment es pot obrir per la panxa, buidar-la d’intestins i passar-li un bon raig d’aigua freda.
Es pot filetejar, tot i que al ser una carn tan delicada, cal fer-ho amb compte.
Una bona alternativa al lluç i també es pot fer a rodanxes, que com el lluç, seran de fàcil separar, carn i espina, una vegada cuit el peix.
El meu avi quan ja estava gran i menjava poc, sempre demanava que li portessin brotolotes petitones…podia demanar el que volgues, escamarlans, lluç, gambes… i preferia la bròtola!
Ens encanta parlar de la bròtola perquè és de proximitat, la trobem pràcticament tot l’any i és econòmica. A més a més, menjar bròtola és molt sostenible: la bròtola es pesca amb la gamba vermella, a molta profunditat… és per això que és una mica lletjota, perquè se li inflen els ulls i les entranyes pel canvi de pressió. Doncs bé, sempre parlem de que és sostenible aprofitar tot el que pesquem i si quan pesquem gambes trobem negrites, raps i bròtoles, també ho hem d’aprofitar i reduir la pressió comercial que té el lluç (una de les més consumides).
Recepta
El més important és saber-la preparar, per sempre la podem preparar a filets o a daus.
Deixar-la uns minuts en aigua i sal, i després arrebossar-la com amb una espècie de tempura (farina, ou, cervesa o aigua amb gas, sal i pebre)… Si ho acompanyem amb unes patates fregides i fem uns Fish&Chips, no en queda ni una!