Característiques

Segurament el cranc de mar comestible més apreciat gastronòmicament. Viu en aigües rocoses, sobretot de l’Atlàntic però també se’n pot trobar al mar Mediterrani. El seu cos, de closca dura, és recobert d’un pèl marró – rogenc tot i que depèn de les varietats la seva presència és més o menys comuna. De les cinc potes que posseeix a banda i banda, les de davant li serveixen per caçar, les tres següents per raptar, i l’última, s’ha adaptat al medi i li serveix per nedar, activitat que no solen desenvolupar altres crustacis de la mateixa tipologia. La veda és bastant llarga i depenent de la comunitat autònoma pot anar dels quatre als sis primers mesos de l’any. Tot i que diuen que la nècora més bona és la d’estiu, la nècora de Nadal és la més apreciada ja que el seu consum es relaciona amb els àpats festius.

Com es neteja

No requereix una neteja gaire particular, només cal rentar-la amb aigua freda per eliminar possibles algues o sorra que pugui tenir entre les seves potes o altres cavitats. Si la comprem encara viva la podem conservar a la nevera com a molt dos dies coberta d’un paper o drap humit perquè no es ressequi. Tot i així en cas de no preveure menjar-la en poc temps és recomanable congelar-la un cop cuinada envoltada amb un drap humit i tancada en una bossa de plàstic o carmanyola.

Com es cuina

La nècora és també coneguda com a franquet, nom propi que li confereix una significació càlida i propera, però també s’anomena el marisc del pobres. A Galícia és molt apreciada, segurament perquè n’hi ha més a l’Atlàntic, però al Mediterrani és menys estimada i és bo que la introduïm als nostres àpats. Com la majoria de marisc la seva cuina és senzilla: consisteix en bullir-la en aigua salada (assimilant l’aigua de mar) durant el temps just perquè la carn no s’endureixi. En aquest cas la particularitat és com menjar-la. Comenceu amb les potes, separeu-les del cos per la base. Per menjar-se les primeres potes, les més grosses, us caldrà l’ajuda d’un trencanous o unes pinces per trencar la cuirassa. La resta de potes se separen per l’articulació i observareu que pressionant amb els dits per un extrem la carn sortirà per l’extrem contrari. A continuació cal que separeu la tapa de l’abdomen de la resta del cos, ho podeu fer fàcilment tirant una part cap amunt i l’altra cap avall. Si teniu la sort que és femella al obrir hi trobareu el corall, ataronjat, que és molt gustós;  tot i així per gustos colors i hi ha qui diu que la carn dels mascles és millor. Per acabar només us cal eliminar les membranes dures dels laterals interns i separar tota la carn blanca que conté el seu interior.

Avui ens les mengem d’aperitiu

Diuen que si tens l’oportunitat has de tastar unes bones nècores a la brasa, així que el dia que es presenti l’ocasió no la deixeu passar.

Tot i així la manera més habitual de menjar-les és bullides. Si són vives és millor introduir-les a l’aigua freda, posar el foc fort i esperar que arrenqui el bull. Si són mortes segurament perdran les potes al coure.

L’aigua ha de ser molt salada, de la raó de 60g-70g de sal per litre d’aigua. Un cop comencin a bullir només cal que espereu entre 4 i 7 minuts segons la mida de la nècora.

Aparteu-les de la font de calor i deixeu-les refredar.

Són una forma perfecte per iniciar un àpat quan encara no ha arribat tota la família o bé cal esperar que s’acabin de gratinar els canelons.

La seva menja és entretinguda i sol provocar somriures entre els comensals.

Es poden menjar soles però també es poden sucar amb salses i vinagretes.

Una vinagreta feta amb el suc i la raspadura de la llimona, un toc de sal, bastant pebre i oli contribuirà a refrescar les carns.

També les podeu sucar amb salsa rosa: barregeu maionesa amb salsa de tomàquet (o quetxup), una mica de suc de taronja, un raig de conyac o brandi, sal i pebre.

Autores: Nuria May i Anna Tantull