La sardina, el peix blau del Mediterrani per antonomàsia, és saborós i gustós, desitjat per molts i rebutjat per pocs, i té destacada presència també en altres mars i oceans com al Cantàbric i a l’Atlàntic. Sabreu si són fresques si encara mantenen la seva forma corbada i dura. La sardina és un peix pelàgic, això vol dir que viu allunyat de les costes, però aquest fet no el fa poc consumit, ans el contrari; salat serveix per a fer les conegudes arengades, se’n fan conserves, en oli o en escabetx i a la brasa, graella o espetó forma part de multitudinàries sardinades, una de les ades més catalanes. És un peix d’alt valor nutritiu i de nombroses virtuts; és ric en proteïna d’alta qualitat i en greixos insaturats, d’aquells que el nostre organisme requereix i necessita ingerir. És també font de vitamines i minerals indispensables (vitamines del grup B, A i D i minerals com el Iode, Calci, Magnesi o Ferro) i en canvi no posseeix aquells menys desitjats com el mercuri, ja que la seva curta vida fa que no n’acumuli en excés. A la universitat un professor sempre ens deia que la sardina és el millor aliment que hi ha (ell parlava també de la sardina en llauna): bo, barat, fàcil de conservar (en llauna, escabetx o sal) i saludable (conté la majoria de nutrients que requerim). Mengem-ne més doncs i quan n’és temporada, primavera i estiu, fem-la de moltes maneres!