Característiques

Nom curiós tenint en compte que el seu origen llatí, musculus, vindria a voler dir ratolí. Avui en dia la majoria dels que mengem són de cultiu, molt coneguts i reconeguts els gallecs a nivell mundial però molt bons i propers també els de cultiu del Delta de l’Ebre o Roses. També en trobem de roca, normalment més petits, i moltes vegades més gustosos que els de cultiu. El musclo és un dels reis del mar, nutritivament parlant, aporta proteïna de qualitat, un nivell molt baix de greixos, ferro disponible i en elevada proporció de vitamines essencials per a nosaltres com ho són la B12 o la B9 (els folats o el més conegut àcid fòlic). Conté també interessants quantitats de minerals com el potassi, el calci o el magnesi. I el millor de tot, el musclo pot ser cuinat sense afegir greixos, o sigui que és ideal per a dietes baixes en greixos però amb bons requeriments energètics com ho és l’etapa de la dona embarassada. Tot i que molt millor si és fresc el musclo en llauna, al natural o en escabetx, és una bona alternativa i conserva la majoria de les seves beneficioses propietats nutricionals.

Com es neteja

Sempre diuen que el primer que s’ha de fer amb un sac de musclos és olorar-lo, si algun d’ells desprèn mala olor, elimineu-lo. Observeu també si n’hi ha de trencats o molt oberts (no aquells lleugerament oberts que al pressionar es tanquen) i en cas de trobar-los molt millor eliminar-los també. A continuació, raspeu amb la punta d’un ganivet els petits mol·luscs o brossa enganxada a la closa, i finalment, i el més important, elimineu els filaments que originàriament serveixen al musclo per restar adherit a la roca o plataforma on viu. Per a fer-ho, cal que feu un moviment ràpid en direcció a la punta del musclo, si el musclo és fresc no us costarà gens eliminar-lo. Mulleu-los sota un raig d’aigua freda i els teniu llestos per cuinar. Es poden congelar i ser conservats durant uns 3 mesos però molt millor si us els mengeu frescos. Si els heu de guardar a la  nevera, emboliqueu-los amb un drap humit  i no deixeu que s’assequin o bé guardeu-los nedant en un bol amb aigua salada.

Com es cuina

El més important, al cuinar-lo, és no cuinar-lo gaire! Quantes paelles o arrossos heu vist en que el musclo és eixarreït i sec? Crec que és un dels motius perquè, als pocs que no els agraden, no els hi agradin gens, aquest record del musclo sec i sense gust, moltes vegades els musclos que ens mengem estan sobre cuits. La forma més fàcil per a consumir-los és obrir-los al vapor: posar-los nets en un cassó o olla, si no els voleu perfumar no cal que hi afegiu res però sempre hi podeu posar mitja llimona, unes fulles de llorer, uns grans de pebre, etc. No cal que hi afegiu aigua, com a molt unes gotes si són secs de nevera però si els acabeu de rentar amb la poca aigua que els acompanya n’hi ha de sobres Obriu el foc al màxim i tapeu. Vigileu-los i quan observeu que tots ja són oberta aparteu-los del foc. Els belgues se’ls mengem amb patates i maionesa, nosaltres us en proposem una versió més nostrada.

Avui els cuinem a la marinera

Hi deuen haver tantes marineres com macarrons de la iaia.

Us n’explico una versió molt senzilla que espero que us agradi.

Trinxeu una ceba ben petita i poseu-la a coure en un cassó amb un raig d’oli d’oliva verge extra. Mentrestant ratlleu tres o quatre tomàquets.

Quan la ceba sigui ja cuita (però encara transparent, no voleu que agafi color), afegiu el tomàquet ratllat i si voleu una marinera una mica picant, un bitxo sec.

Deixeu que cogui el tomàquet i un cop sofregit, mulleu el conjunt amb un bon got de vi blanc (o vermut si us agrada) i deixeu que s’evapori l’alcohol.

Rectifiqueu de sal i pebre i si us cal afegiu-hi un polsim de sucre.

Feu una picada amb all, julivert i safrà i afegiu-la al sofregit, doneu-li dues voltes i ja hi podeu afegir els musclos nets i remullats.

Barregeu la salsa amb els musclos fins que en quedin impregnats, tapeu el cassó i deixeu que s’obrin.

Just quan tots siguin oberts i la marinera hagi entrat a dintre les closques, tanqueu el foc, serviu en un bol i mengeu-vos-els calents.

Autores: Nuria May i Anna Tantull